Restaurant Cal Pere del Maset // Sant Pau d'Ordal / Juliol del 2026

Anem cap a l’Alt Penedès, a Sant Pau d’Ordal, fins a Cal Pere del Maset, obert al juny de 1969, fa 57 anys. Si un 1 any de gos equival a 7 d’humans, 1 any de restaurant equival, per la duresa i desgast, a 10 d’humans. 

Pere Massana, net de Pere Massana de l’Ordal, el fundador, i nebot del Pere Massana de Girona, és al davant de l’establiment, que va començar amb carns a la brasa i ara és un lloc de referència al Penedès amb una carta de vins per caure de cul.

Vaig beure dos vins de llagrimeta, dels projectes del Roc Gramona: el Montombra, del Massís del Garraf, i La Sort de Ponent, del Priorat.

Carta amb un bon nombre de plats arrelats, com uns canelons de gall del Penedès i crema de fetge gras i la imprescindible anegueta amb peres, animals criats pels Carles Nadal, a Cal Nadal. Carles era ciclista professional i una caiguda el va retirar de les dues rodes i el va fer volar com a criador d’aus.

Sense ales, les rodanxes de calamar de potera saltejades amb tomàquet i ceba.

Carta molt llarga, conté una seixantena d’enunciats, amb marisc, peixos, pastes, arrossos, guisats, carns a la brasa...

La visita va ser al juliol, així que els reis eren els préssecs de l’Ordal, que vaig menjar en versió gaspatxo amb tartar de llagostins (millor menys líquid al plat); a daus, amb un ‘carpaccio’ de gamba vermella (fora l’alvocat!) i com a postres, amb gelat de vainilla.

Sense vi, uns 50 euros. Però com no has de beure vi! El Penedès té la desgràcia de trobar-se massa prop de Barcelona. El que hauria de ser una avantatja és una desgràcia, perquè preferim els destins llunyans, embadalits amb vinyes d’altres llocs quan tenim una vinya de primera a tocar.